No anem sobrats de bona gent

La Mireia Estruch, una dona de trenta i pocs anys i mare de dues criatures, du a l'Empordà una existència més o menys normal. La monotonia en què viu s'acaba quan la seva família és víctima d'una estratègia ideada i executada des de les clavegueres de l'Estat.

El passat de la Mireia Estruch, però, no és el d'una persona convencional. El poder i les lluites, qui són i qui van ser ella i el seu company, en Robert Dalmàs, es barregen, expliquen i alimenten un diàleg que es repeteix al llarg de la història.

Situada en el context de la Catalunya actual, la novel·la ens proposa una immersió als soterranis del poder i al semiclandestí món dels qui s'hi enfronten de manera radical.